“I’m happy I’m good….” Així va arribar el mindfulness a les classes de psicomotricitat a infantil.
Quan tens la sort de compartir aula amb mestres de diferents etapes, vas fent la teva pròpia manta de patchwork amb el bagul que portes damunt, afegint idees d’un lloc, d’un altre, cançons d’aquí, maneres de fer silenci d’allà, com recollir les joguines … Igualment vas deixant la teva petjada per les classes que vas passant.
I així un dia a la llar, vaig veure com ja a P2 buscaven el seu moment i amb la cançó de “I’m happy I’m good” els nens paraven, escoltaven i respiraven. I se’m van obrir els ulls.
A psicomotricitat sempre acabàvem les sessions amb algun tipus de relaxació, bé de manera individual, bé en parelles, però al veure com estaven amb 2 anys només sentir la cançó… vaig començar a investigar dins el món del mindfulness pels nens.
Poc a poc vam anar introduint a les sessions de “Psico” tant per començar com per acabar alguna petita cançó o mantra. Primer de tot vam treballar la manera de seure, amb les cames creuades, l’esquena recta i les mans amb els palmells cap a dalt recolzades als genolls.
A partir d’aquí vam anar insistint en les respiracions, sent conscients de com entra i surt l’aire i de la importància que té respirar, i sobretot respirar bé.
Des dels més petits anaven buscant la manera de com seure, si els hi anava millor tancar o no els ulls, com seguir els gestos dels diferents mantres, quan respirar i cantar, quan només respirar…
I el resultat va ser preciós.
S’ha aconseguit que des dels 3 anys, puguin verbalitzar si estan nerviosos, o tristos, enfadats, contents… i que se n’adonin que desprès de fer les cançons de “ioga” que diuen ells estiguin més tranquils i així ho verbalitzen.
Vivim en un món que anem sempre corrents, amb mil coses al cap, que estem fent una i pensant en la següent, o en com fer tres o quatre a la vegada. I això repercuteix directament en els nens que van corrents darrera nostre, des de què s’aixequen…fins que van a dormir.
Que tan petits puguin tenir el seu moment per seure, parar i respirar em sembla fonamental. Que siguin conscients de què si respiren a poc a poc estan més tranquils, ben segur els hi ajudarà en molts moments de la vida.
Cada vegada arriben més moviments com el hygge a Dinamarca, on prioritzen el que la persona se senti a gust, tranquil i sobretot feliç.
Amb els anys que porto de mestra a infantil, si em preguntessin l’ objectiu per a mi més important a aquest etapa, no dubtaria ni un segon en respondre, que el nen sigui feliç, se senti segur i sobretot que somrigui.
Des de la meva experiència personal i desprès d’una època on vaig perdre el somriure, crec firmement que el motor més important que ens fa moure és el poder estar tranquil, amb la vida i sobretot amb un mateix, això directament t’aporta una felicitat que és mostra amb el somriure.
Us deixo els enllaços on podreu veure els vídeos que hem fet servir per anar practicant. El fet de què siguin vídeos on surten nens, crec que per ells va ser molt proper i enriquidor.
Si podeu buscar algun moment petit per fer-ho amb els vostres fills trobareu una connexió especial, i tant de bo gaudiu del ser conscients de la respiració, igual que ho estan descobrint ells.
https://www.youtube.com/watch?v=Offg-e7BDjg&list=PLEz__U0gIIlTz-1ru84fsZEs222CAgpA0
https://www.youtube.com/watch?v=Tk5VjAjXp5U&index=6&list=PLEz__U0gIIlTz-1ru84fsZEs222CAgpA0
https://www.youtube.com/watch?v=UxskFL5mcMI
La Revista d'Infantil 